| |
 |
|
 |
|
Repercussions
de la llei dels serveis de la
societat
de la informació en el
sector publicitari i multimèdia |
Manel
Vinyals Professor
de Ciències de la Comunicació
de la UAB
|
|
| Des
els seus orígens, Internet ha
estat entès com un espai en què
la llibertat dels usuaris anava marcant
les pautes de la seva evolució.
Malgrat això, i l’opinió
d’alguns autors que comentaven
que l’èxit d’Internet
es basava precisament en el ‘caos’
que la governava, els intents de regulació
es van manifestar tot just va despuntar
la popularització de la Xarxa. |
| |
|
Els
primers temes que es van tractar
van ser el de la llibertat d’expressió
i d’informació i
el paper dels drets fonamentals,
en què es considerava
Internet, bàsicament,
com un mitjà de comunicació.
Posteriorment, i de manera progressiva,
es va desplaçar la preocupació
jurídica cap als temes
més vinculats a les transaccions
econòmiques, i es van
començar a tractar els
drets d’autor, la seguretat
i la protecció de les
dades de caràcter personal,
entre d’altres. Aquests
són temes que preocupen
els professionals que, a través
de la seva activitat, gestionen
projectes de comunicació
comercial: publicitaris, relacions
públiques i creadors
de webs.
|
 ---- |
|
És
per això que la nova llei
de Serveis de la Societat de la
Informació i del Comerç
Electrònic (Llei 34/2002,
de l’11 de juliol, de Serveis
de la Societat de la Informació
i del Comerç Electrònic)
no és una regulació
aïllada ni descontextualitzada,
ja que pren com a referents totes
aquelles normes que, existents
o de nova creació, han
anat donant protecció al
comerç electrònic,
la firma digital, la transmissió
de dades de caràcter personal
vinculades a les operacions comercials
o de promoció comercial,
etc. El paper que li toca jugar
al dret és el mateix que
té en qualsevol dels àmbits
de la vida quotidiana i professional:
vetllar per la seguretat, evitar
possibles conflictes i intentar
posar remei a les situacions en
què s’hagi produït
un greuge. Sovint acostumem a
associar el paper del dret en
el moment en què hi ha
un conflicte, però la funció
més important és
la prèvia: la d’establir
els mecanismes necessaris per
evitar-los, i per garantir la
seguretat en les relacions entre
les persones, empreses i institucions.
Des del punt de vista jurídic,
la seguretat és un concepte
clau: és l’eix sobre
el qual giren la majoria de temes
que s’analitzen en aquesta
llei, i en aquest sentit convé
recordar que cap ciència
o tècnica té el
monopoli exclusiu per garantir-la.
A banda del dret, també
la tècnica i la tecnologia
procuren oferir una seguretat
cada vegada més alta, tant
en el vessant dels mètodes
de criptografia o la firma electrònica,
com en els sistemes de seguretat
informàtica, etc. La seguretat
és, doncs, el motor que
impulsa el creixement de la Xarxa
en un doble vessant: pel que fa
al nombre de nous usuaris, i també
pel que fa als nous usos i noves
maneres d’actuar: correu
i comerç electrònics,
intercanvi electrònic de
documents i, en general, qualsevol
tipus de transaccions. Com dèiem
al principi, el fonament d’Internet
es basa en la llibertat, i quan
hi ha llibertat es corre el risc
que algunes persones puguin cometre
alguna mena d’abusos, motiu
pel qual tant el dret com la tècnica
han d’intentar posar límits
a aquesta llibertat.
Aquesta llei, que ha tingut un
llarg i conflictiu tràmit
parlamentari, té com objectiu
regular les obligacions bàsiques
dels diferents prestadors de serveis
que operen a través d’Internet:
titulars de webs, proveïdors
d’accés a les xarxes
i prestadors de serveis d’allotjament
de dades, alhora que estableix
els drets dels usuaris, com ara
no rebre informacions comercials
sense autorització prèvia,
l’accés a informació
relativa a la formalització
de contractes electrònics,
etc. Amb la publicació
d’aquesta norma es compleix
amb la transposició de
la Directiva 2000/31/CE, el termini
de la qual expirava inicialment
el mes de febrer passat.
|
Aquesta
llei es caracteritza, d’una
banda, per un caràcter
protector respecte a l’usuari
dels serveis telemàtics,
amb l’objectiu de fomentar
la confiança dels ciutadans
en aquest mitjà que permet
temes tan diversos com la contractació
i la comunicació, i tanmateix,
estableix un exhaustiu sistema
de sancions de les infraccions
que esdevinguin en el seu àmbit
d’aplicació. En aquest
sentit, es recull una llista d’activitats
que poden ser considerades infraccions
i per les quals es podran imposar
sancions de fins a seixanta mil
euros, tema que va ser un dels
principals que van provocar la
polèmica prèvia
a l’aprovació de la
llei.
Pel que fa a la comunicació
comercial, i respecte a la publicitat
a Internet, hem de tenir en compte
que sempre hi ha estat aplicable
la legislació general existent
en matèria publicitària: |
 |
competència deslleial,
promocions, protecció dels
consumidors i usuaris, protecció
de dades, etc. La nova llei, això
sí, regula alguns aspectes
puntuals de la publicitat en els
mitjans electrònics de
comunicació: en general,
l’LSSI remarca la necessitat
d’informar, de manera adequada,
els usuaris; d’aquesta manera,
l’anunciant haurà
de facilitar als usuaris l’accés
de manera fàcil, directa
i gratuïta a determinades
dades com són la denominació
social, adreça, número
d’identificació fiscal,
número d’inscripció
al Registre de Protecció
de Dades, etc, i també
haurà de facilitar dades
respecte al seu codi de conducta.
A la pràctica, observem
com la majoria de pàgines
web estan incorporant dos tipus
de textos legals: un respecte
a les condicions generals d’ús,
i l’altre respecte a la política
de privacitat. En els primers
s’hi tracten els temes que
fan referència a la relació
entre els usuaris i l’empresa
responsable, que poden ser tan
diverses com ho són les
activitats que s’hi puguin
realitzar, i en els textos sobre
la política de privacitat,
es facilita informació
respecte al tipus de dades personals
que es poden recopilar i les maneres
d’accedir, comprovar i modificar
aquest tipus de dades. En aquest
sentit, la nova llei no fa res
més que incorporar-hi la
legislació establerta en
la Llei Orgànica de Protecció
de Dades de Caràcter Personal
que va succeir a la LORTAD, amb
la qual es va crear l’Agència
de Protecció de Dades i
el Registre, a la qual cal comunicar
l’existència de qualsevol
tipus de fitxer de caràcter
informàtic on s’emmagatzemin
dades de caràcter personal.
Un altre aspecte és que
les comunicacions comercials que
es realitzin per via electrònica
hauran d’anar clarament identificables
com a tals, amb la finalitat d’evitar
qualsevol mena de publicitat encoberta,
així com també per
tal d’identificar la persona
en nom de la qual la realitzen,
és a dir, l’anunciant.
En aquest sentit, quan s’adrecin
missatges comercials, caldrà
incorporar la menció ‘publicitat’
en l’encapçalament.
A més, incideix especialment
en l’obtenció del
consentiment exprés dels
destinataris (opt-in), i es prohibeix
l’anomenat spaming, sempre
que es dirigeixi a persones que
no hi hagin donat consentiment.a
uns quants mesos.
>>>>>
A qui afecta l’LSSI?
Afecta els proveïdors establerts
a Espanya i altres països
de la Unió Europea, quan
el destinatari del servei estigui
al nostre país i afecti
una sèrie de matèries
com per exemple la publicitat
de fons d’inversió,
activitats d’assegurances
i obligacions de contractes celebrats
amb consumidors. Tanmateix, en
els casos en què els continguts
d’un web afectin problemes
d’ordre i salut pública,
s’estendrà també
la responsabilitat als proveïdors
que estiguin establerts fora de
la Unió Europea.
>>>>
Responsabilitat dels prestadors
de serveis
No són responsables pels
continguts de la Xarxa, sobre
els quals no han de realitzar
activitats de supervisió
ni control; així doncs,
la responsabilitat recau en el
titular dels continguts i no en
els proveïdors. En altres
temes, alguns organismes de l’administració
i els jutges podran inspeccionar
i supervisar les obligacions que
imposen als proveïdors respecte
als contractes que realitzin amb
els usuaris.
>>>>>
Contractació electrònica
Seran vàlids els contractes
que es realitzin a través
dels mitjans electrònics,
tal com ho són els que
es realitzen en les formes tradicionals.
D’aquesta manera s’eviten
els problemes que hi havia hagut
fins ara respecte a la seva validesa
probatòria.
>>>>>
Cal una autorització prèvia?
S’estableix el règim
de lliure prestació de
serveis; així doncs, no
cal l’obtenció d’una
autorització prèvia.
L’entrada en vigor d’aquesta
llei ha implicat una preocupació
respecte als continguts i serveis
que les empreses, institucions
i persones individuals estaven
oferint a través d’Internet.
Això ha implicat, en molts
casos, que molts webs hagin d’adequar
alguns apartats al compliment
de l’obligació de
facilitar informació relativa
tant a la identificació
del titular com de les condicions
que regulen la relació
que estableix amb els possibles
usuaris, així com la revisió
dels procediments d’obtenció
i tractament de dades de caràcter
personal, per bé que la
nova llei no fa altra cosa que
remetre’s a la Llei orgànica
de protecció de Dades.
Amb això es preveu generar
més confiança per
part dels usuaris, tot i els possibles
efectes d’aquesta nova llei
no es podran observar fins d’aquí
a uns quants mesos.
|
|
|
