 |
|
|
|
|
|
| |
 |
|
| |
| |
|
|
|
LA BORSA I LA VIDA
Estimats amics i amigues:
Quan al juliol del 2002
vam denominar el segon cicle
de conferències del
Col·legi ‘Ciutadans
i consumidors del futur’,
no ens podíem ni
imaginar que el títol
arribaria a ser tan premonitori.
La dramàtica actualitat
de la guerra ha posat en
relleu una vegada més
que els consumidors no són
només això,
sinó que els
públics actuen com
a ciutadans quan
perillen valors fonamentals
com la convivència
o quan els dirigents -de
l'àmbit o el color
que siguin- s'allunyen dels
ciutadans en qüestions
que els són rellevants.
Per sobre del tòpic
d'una opinió pública
adormida pel consumisme,
estèril davant la
desinformació dels
mitjans, ha sorgit l'evidència
que els consumidors també
són ciutadans. I
si són consumidors
de productes o d'informacions,
ho són des de la
llibertat d'elegir.
Tot plegat ens afecta de
ple. Som professionals amb
uns oficis que tenen com
a destinataris ciutadans
en tant que consumidors
i consumidors en tant que
ciutadans. No és
cap joc de paraules. És
una raó més
del perquè d’un
Col·legi amb dos
col·lectius que tenen
en comú molt més
que l'exercici de la Comunicació.
A més, ens n’uneix
l'objecte: les persones.
Les empreses de finals del
segle xx es van oblidar
del que havien de dir a
la gent i van concentrar
els esforços a trobar
més canals per arribar-hi
-més mitjans, més
botigues, més GRP-
i es van oblidar de la qualitat
del contingut del missatge.
Ara han d'aprendre a establir
un nou diàleg amb
els seus públics
allunyat de tota falsedat
o egoisme. Caldrà
crear valor, sí;
però caldrà
demostrar-ho. Primer per
als clients, I després
per als altres: empleats,
proveïdors, accionistes…
Per això és
rellevant avui parlar de
conceptes com Responsabilitat
Social de les empreses,
Reputació Corporativa
o del Contracte Publicitari
anunciant/consumidor.
És una qüestió
vital per als empresaris
i per a les marques, i també
ho és per a nosaltres,
ja que som els subjectes
de la comunicació.
Ens hi juguem la
vida professional.
Entre d’altres, aquesta
és la raó
per la qual el Col·legi
està preparant per
a l’exercici vinent
un Codi Ètic, del
qual ens parla Salvador
Pedreño en la seva
carta, en aquest mateix
número de la revista.
I la Borsa. Un col·legi
pot tenir molts col·legiats,
i el nostre s'apropa ja
als vuit-cents; pot tenir
unes jornades com ‘Els
dijous de la comunicació’
o un portal que ha rebut
més de vint mil visites;
pot disposar de més
de 40 proveïdors de
serveis per als membres
o oferir cursos de formació;
pot organitzar visites d'interès
cultural i editar una Revista;
estar present als tribunals
com pèrit judicial
o formar part de la Comissió
Assessora sobre la Publicitat
Institucional; establir
acords amb les universitats
i presidir actes culturals
arreu del país. En
suma, tenir elements de
valor per al col·legiat
però també
per a la societat. Així
i tot, un factor de rellevància
excepcional per ser un col·legi
útil -sobre tot per
als joves- és disposar
d'una bona Borsa de Treball.
La que tot just acaba d’estrenar
el nostre Col·legi,
que ha aconseguit, en poc
menys d'un mes, rebre i
gestionar més de
40 ofertes de feina de tot
tipus d'empreses per als
nostres col·legiats
en una època de recessió.
Aquesta acollida fa preveure
un gran futur per a aquest
valuós instrument
del Col·legi, en
benefici del col·lectiu
i del mercat laboral. Aquesta
Borsa és la vida
del Col·legi.
Rebeu una salutació
cordial.
|
| |
|
|
|
| Ildefonso
García SerenaDegà
|
|
|
|
|
|
