| |
 |
|
| |
|
|
 |
El
llibre Disseny i publicitat
a Reus. 120 anys d’agències
de comunicació (1882-2002),
(Pragma edicions, 2003),
explica l’evolució
del disseny gràfic
publicitari a la ciutat
de Reus, al Camp de Tarragona,
amb especial atenció
als creadors i a les diferents
modalitats d’«agències»
de comunicació, durant
més d’un segle.
Des de que el 1882 el Centro
de Anuncios de Folch i Munné
comencà a oferir
“la manera gravosa
con que el anunciante puede
hacer una gran publicidad
de sus artículos”,
iniciant la professionalització
publicitària a la
Catalunya meridional. Els
anuncis i altres comunicacions
publicitàries que
s’hi reprodueixen
han estat seleccionats amb
l’objectiu de ser
representatius de la gràfica
publicitària realitzada
a Reus. Una ciutat que des
de mitjan segle XVIII i
durant tot el segle XIX
fou la segona de Catalunya
en volum demogràfic,
i una de les capitals econòmiques
del país.
La gran majoria foren creades
per dibuixants, il·lustradors,
dissenyadors i agències
de publicitat locals, i
anaven destinades a productes
i empreses de la ciutat
i l’entorn més
immediat. Només algunes
de les principals empreses
encarregaren la seva publicitat
a artistes o agències
d’àmbit nacional.
Trobem anuncis decoratius
i simbolistes, realistes
i sintètics, caricaturescs,
humorístics, arcaics
i tradicionals. Si el modernisme
fou l’estil més
característic del
canvi de segle, també
s’utilitzà
en la publicitat local l’academicisme,
el noucentisme, l’art
decó, el racionalisme,
el funcionalisme, el surrealisme,
el cubisme, etc. Tots ells,
després del temps,
tenen valor com a document
històric d’una
època i alguns com
a objecte artístic
en ells mateixos, tot i
que el nivell artístic
de les realitzacions és
molt variat. Els personatges
dels anuncis abasten tots
els grups socials, sexes
i edats i també hi
apareix el món de
la zoologia, i la mitologia
–local i universal–,
en la qual Mercuri, déu
del comerç, és
el preferit pels empresaris
reusencs, amb multitud de
representacions gràfiques,
seguit pels corns de l’abundància
i el campanar de Reus.
|
 |
|
La
llarga tradició del
disseny gràfic, mil·lenària,
de fet, es desenvolupà
finalment en els tallers
d’impressors del segle
XIX i primers anys del XX,
i es traslladarà
després a uns nous
professionals especialitzats
que deixaren l’àmbit
de la impremta. Fou amb
la guerra civil de 1936-1939
i amb la llarga postguerra
del franquisme quan s’estroncaren
–com tantes altres
coses– les bones perspectives
encetades les dècades
de 1920 i 1930. I l’esclat
gràfic i cartellístic
republicà dels anys
de guerra és una
esplèndida mostra
de com el disseny gràfic
formava una part central
de la comunicació
social. La dècada
de 1940, la més sinistra
de la llarga postguerra
espanyola, tenia una publicitat
de marcada pobresa conceptual
i de caràcter casernari,
influenciada per la propaganda
política franquista.
Els anys cinquanta foren
de transició, i als
seixanta els anuncis donen
una certa idea de l’incipient
accés als nous bens
de consum. Durant els setanta,
amb la crisi final del franquisme,
la publicitat estrictament
contemporània donà
els seus primers passos,
al mateix temps que es produí
el naixement de nous mitjans
de premsa amb la lluita
per a la recuperació
de la democràcia.
Els anys vuitanta, que foren
els anys del disseny, portaren
el trencament del monopoli
televisiu i la revifalla
de la ràdio. Les
recuperades institucions
democràtiques s’incorporaren
en l’ecosistema comunicatiu
i, cada vegada més,
constituïren un dels
més actius emissors
de missatges publicitaris.
L’activitat publicitària
s’incrementà
geomètricament al
final dels vuitanta i arribà
al seu apogeu en els dos
primers anys noranta. Després
de 1992, la crisi en el
món de la publicitat
es féu evident i
ja no fou fins a final dels
anys noranta que es recuperà
el nivell d’activitat
de la dècada anterior.
La publicitat no es pot
deslligar dels seus suports
i hi ha una correlació
directa entre les èpoques
amb més creació
publicitària i l’existència
de mitjans de comunicació
locals, que van permetre
que petites i mitjanes empreses
de la ciutat llancessin
campanyes que el cost/impacte
de la premsa provincial
i nacional feien i fan impossibles.
I en l’actualitat,
la dependència del
mitjà televisiu és
ja evident.
És impossible, però,
pensar en l’actual
disseny gràfic, i
en tota la comunicació
visual contemporània,
sense tenir en compte les
creacions dels primers dissenyadors,
que amb el seu treball a
les impremtes utilitzaven
els tipus mòbils
i reproduïen les il·lustracions
a les planxes o pedres litogràfiques.
|
 |
|
El
contingut d’aquest
doble llibre es una mostra
de l’esperit comercial
dels ciutadans de Reus que,
unit amb la força
i potencialitat econòmica
de la regió, ha tingut
la seva traslació
en el món de la publicitat,
amb peces brillants, amb
bones aportacions a la història
general de la publicitat
a Catalunya.
Un llibre que intenta trobar
les arrels d’una cultura
gràfica que perdem
de mica en mica abassegada
per un consum indiscriminat
de les imatges. On hi trobareu
mostres d’una certa
cultura popular seleccionades
per honorar els valors de
la gràfica anònima
al costat de la dels grans
noms.
Hi trobareu també
el periple intens i apassionat
de PRAGMA Agència
de Publicitat General sl,
en els seus 30 primers anys
d’història,
explicats a cor obert pel
seu creador, l’Arcadi
Vilella.
I es que la comunicació
visual i la publicitat són,
indubtablement, la gran
aposta estètica i
cultural del present i del
futuro.
|
|
| |
| |
|
|