Logo
De lectura obligatoria
 
 
La producció d’àudio en la publicitat:
Música, bits i bones vibracions
Issues management (ó la gestión de asuntos potencialmente conflictivos)
Publicitat regional a Catalunya.
Qué es eso del PRODUT PLACEMENT
Nois, ara toca mullar-nos
 
Albert Arnavat
 
El llibre Disseny i publicitat a Reus. 120 anys d’agències de comunicació (1882-2002), (Pragma edicions, 2003), explica l’evolució del disseny gràfic publicitari a la ciutat de Reus, al Camp de Tarragona, amb especial atenció als creadors i a les diferents modalitats d’«agències» de comunicació, durant més d’un segle. Des de que el 1882 el Centro de Anuncios de Folch i Munné comencà a oferir “la manera gravosa con que el anunciante puede hacer una gran publicidad de sus artículos”, iniciant la professionalització publicitària a la Catalunya meridional. Els anuncis i altres comunicacions publicitàries que s’hi reprodueixen han estat seleccionats amb l’objectiu de ser representatius de la gràfica publicitària realitzada a Reus. Una ciutat que des de mitjan segle XVIII i durant tot el segle XIX fou la segona de Catalunya en volum demogràfic, i una de les capitals econòmiques del país.

La gran majoria foren creades per dibuixants, il·lustradors, dissenyadors i agències de publicitat locals, i anaven destinades a productes i empreses de la ciutat i l’entorn més immediat. Només algunes de les principals empreses encarregaren la seva publicitat a artistes o agències d’àmbit nacional. Trobem anuncis decoratius i simbolistes, realistes i sintètics, caricaturescs, humorístics, arcaics i tradicionals. Si el modernisme fou l’estil més característic del canvi de segle, també s’utilitzà en la publicitat local l’academicisme, el noucentisme, l’art decó, el racionalisme, el funcionalisme, el surrealisme, el cubisme, etc. Tots ells, després del temps, tenen valor com a document històric d’una època i alguns com a objecte artístic en ells mateixos, tot i que el nivell artístic de les realitzacions és molt variat. Els personatges dels anuncis abasten tots els grups socials, sexes i edats i també hi apareix el món de la zoologia, i la mitologia –local i universal–, en la qual Mercuri, déu del comerç, és el preferit pels empresaris reusencs, amb multitud de representacions gràfiques, seguit pels corns de l’abundància i el campanar de Reus.

La llarga tradició del disseny gràfic, mil·lenària, de fet, es desenvolupà finalment en els tallers d’impressors del segle XIX i primers anys del XX, i es traslladarà després a uns nous professionals especialitzats que deixaren l’àmbit de la impremta. Fou amb la guerra civil de 1936-1939 i amb la llarga postguerra del franquisme quan s’estroncaren –com tantes altres coses– les bones perspectives encetades les dècades de 1920 i 1930. I l’esclat gràfic i cartellístic republicà dels anys de guerra és una esplèndida mostra de com el disseny gràfic formava una part central de la comunicació social. La dècada de 1940, la més sinistra de la llarga postguerra espanyola, tenia una publicitat de marcada pobresa conceptual i de caràcter casernari, influenciada per la propaganda política franquista. Els anys cinquanta foren de transició, i als seixanta els anuncis donen una certa idea de l’incipient accés als nous bens de consum. Durant els setanta, amb la crisi final del franquisme, la publicitat estrictament contemporània donà els seus primers passos, al mateix temps que es produí el naixement de nous mitjans de premsa amb la lluita per a la recuperació de la democràcia. Els anys vuitanta, que foren els anys del disseny, portaren el trencament del monopoli televisiu i la revifalla de la ràdio. Les recuperades institucions democràtiques s’incorporaren en l’ecosistema comunicatiu i, cada vegada més, constituïren un dels més actius emissors de missatges publicitaris. L’activitat publicitària s’incrementà geomètricament al final dels vuitanta i arribà al seu apogeu en els dos primers anys noranta. Després de 1992, la crisi en el món de la publicitat es féu evident i ja no fou fins a final dels anys noranta que es recuperà el nivell d’activitat de la dècada anterior.

La publicitat no es pot deslligar dels seus suports i hi ha una correlació directa entre les èpoques amb més creació publicitària i l’existència de mitjans de comunicació locals, que van permetre que petites i mitjanes empreses de la ciutat llancessin campanyes que el cost/impacte de la premsa provincial i nacional feien i fan impossibles. I en l’actualitat, la dependència del mitjà televisiu és ja evident.

És impossible, però, pensar en l’actual disseny gràfic, i en tota la comunicació visual contemporània, sense tenir en compte les creacions dels primers dissenyadors, que amb el seu treball a les impremtes utilitzaven els tipus mòbils i reproduïen les il·lustracions a les planxes o pedres litogràfiques.

El contingut d’aquest doble llibre es una mostra de l’esperit comercial dels ciutadans de Reus que, unit amb la força i potencialitat econòmica de la regió, ha tingut la seva traslació en el món de la publicitat, amb peces brillants, amb bones aportacions a la història general de la publicitat a Catalunya.

Un llibre que intenta trobar les arrels d’una cultura gràfica que perdem de mica en mica abassegada per un consum indiscriminat de les imatges. On hi trobareu mostres d’una certa cultura popular seleccionades per honorar els valors de la gràfica anònima al costat de la dels grans noms.

Hi trobareu també el periple intens i apassionat de PRAGMA Agència de Publicitat General sl, en els seus 30 primers anys d’història, explicats a cor obert pel seu creador, l’Arcadi Vilella.
I es que la comunicació visual i la publicitat són, indubtablement, la gran aposta estètica i cultural del present i del futuro.