 |
NOIS, ARA TOCA MULLAR-NOS
Crec
sincerament que ara tenim
entre les mans una gran
eina. La feina feta fins
ara és excel·lent,
i gràcies al talent
i la dedicació d'en
Ferran Martorell i d'en
Ildefons García-Serena,
disposem d'una plataforma
sòlida i consistent
per fer avançar la
involucració i la
imatge del nostre col·lectiu
a la societat. Per això,
voldria expressar-vos dos
temes candents, els objectius
dels quals ja estan molt
ben definits pels grups
de treball en marxa, però
que caldria que els col·legiats
ens mulléssim més,
pel bé de tots.
Relacions amb universitats
Si el Col·legi no
és l'empresa, ni
el gremi, ni el sector,
està clar que pot
oferir a la universitat
una informació molt
valuosa, realista i professional
per millorar els continguts
i el plantejament de les
llicenciatures.
Perquè no comencem
a definir quines mancances
tenen els actuals estudis
universitaris de Publicitat
i RRPP?. Quina mena de professionals
necessiten les agències
ara i quina mena de preparació
caldria que tinguessin?.
Hi ha molt poca comunicació
entre universitat i professió.
La nostra professió
no és generalista,
és una professió
d'especialistes.
Tots sabem que la formació
que necessita un director
d'art no té res a
veure amb la formació
d'un redactor, i la d'un
redactor no té res
a veure amb la d'un planner,
i encara menys amb la d'un
planificador de mitjans.
Però les llicenciatures
son generalistes i tots
ens hem trobat moltes vegades
amb nois i noies que han
acabat la carrera i no saben
encara per on començar
la seva professió,
el seu ofici. I això
passa en publicitat, relacions
públiques i audiovisual.
Ara les carreres són
de quatre anys, i està
molt bé que hi hagi
dos anys generalistes, però
seria més eficient
per tots que sortissin llicenciats
amb dos anys d'especialització
en una o dues de les àrees
professionals que estan
definides a la nostra realitat,
per exemple, Art: disseny
gràfic i realització
audiovisual, Copy: redacció
i guionisme, Comptes: marketing
i planificació estratègica
i Mitjans: planificació
i compra de tots els mitjans.
Això és només
un suggeriment d'apropar
les llicenciatures a la
realitat professional, que
com tots sabem, evoluciona
molt ràpidament i
triga massa temps en arribar
a les facultats.
Això donaria molt
sentit i molta feina a
les comissions de treball
creades l'any passat,
i un flux de relació
molt eficaç entre
universitat i realitat,
és a dir, la realitat
del mercat de treball
publicitari.
Codi
ètic
També ens hauríem
de mullar una mica més
a la comissió de
treball per establir el
codi ètic de la
professió. És
un tema difícil,
espinós, i per
dir-ho clar, poc definit.
Però ens afecta
directament perquè
sovint som la víctima
propiciatòria dels
abusos que alguns anunciants
fan comunicant productes-miracle,
promocions-regals, o ofertes
tramposes.
Evidentment, això
no és només
un problema professional,
sinó bàsicament
empresarial i jurídic,
però sí
ens afecte com a col·legiats,
perquè estem inclosos
com a col·lectiu
i corretja de transmissió
d'empreses fraudulentes.
Faria molt per a la nostra
professió poder
establir un codi ètic
dels col·legiats
i fer-ho valer quan calgui
per defensar l'honor i
la responsabilitat d'un
col·lectiu que,
sovint, és el primer
cap de turc de la irresponsabilitat
de terce
Salvador Pedreño
President i Conseller
Delegat
Publicis Casadevall Pedreño
& PRG
|
