La mirada indiscreta a la postveritat

6a sessió d’El Mirador Indiscret
La comunicació en l’era de la postveritat
Dijous, 29 de juny de 2017

Consulta

Els 10 punts clau
Vídeo-Resum de la sessió (en edició)
Vídeos de les exposicions (en edició)
Les imatges

El tema que ha tancat aquesta la darrera sessió d’El Mirador Indiscret abans de l’estiu, ha estat la comunicació en l’era de la postveritat. El 29 de juny, al Palau Robert, hem pogut donar una mica de llum a aquest concepte triat com a terme de l’any 2016 pel Diccionari Oxford.

La sessió l’ha moderat Carolina López Nicolau, vocal de la Junta de Govern del Col·legi, que ha iniciat la sessió donant la benvinguda i presentant els ponents.

Enric Sierra, director adjunt de La Vanguardia, ha estat el primer a intervenir i ha parlat sobre la postveritat des de la perspectiva d’un mitjà.  El fet que internet permeti que les persones puguin intervenir i realitzar comentaris en relació a notícies és una oportunitat. Però de la mateixa manera, és un risc, donat que deixen la porta oberta a notícies que no són certes i que no són ben intencionades.

A continuació Juanjo Duelo, director general de DR Healthcare, ha exposat el seu cas. Davant d’afirmacions realitzades per ells en relació al motiu de les migranyes, afirmacions acompanyades d’estudis científics, la comunitat sanitària respon atacant i basant-se en la falsedat. Sembla que una afirmació, encara que falsa, si està emparada per una gran empresa acreditada, té una major credibilitat que la que pot donar una empresa més petita encara que al darrera de l’afirmació hi hagi un fonament científic. L’única manera de contrarestar això és amb perseverança.

Per últim, Conchita Negueruela, directora de 3lemon, ha donat la seva visió com a empresa. Ha començat definint el terme “postveritat” segons la wikipedia: mentira emotiva que describe la situación en la cual, a la hora de crear y moldear opinión pública, los hechos objetivos tienen menos influencia que las apelaciones a las emociones y a las creencias personales.  Depen només de nosaltres el poder indentificar una notícia falsa. També comenta la creació de perfils falsos o de persones que hi  ha al darrera de personatges influents i si això és lícit. I deixa unes qüestions per a la reflexió: hem decidit tolerar la mentida com a  part bàsica de la nostra vida?  o és que ja no sabem distingir ficció de realitat?