El degà del Col·legi, Ildefonso García-Serena, va inaugurar la sessió, que es va iniciar amb les ponències del director general de Sofres Audiencias de Medios, Alberto de Pablo, i el president de Mindshare, Jesús Muñoz, centrades a radiografiar el consum de televisió a Espanya.

Moderats per Pedro Nueno, professor de l'IESE, tant De Pablo com Muñoz van coincidir a assenyalar que la multiplicació de canals i continguts que està vivint en l'actualitat el món televisiu desembocarà, en paraules de De Pablo, “en un consum molt més personalitzat del mitjà televisiu”, que permetrà elegir el lloc i el moment d'accedir als continguts.

La comunicació de marques a través d'esdeveniments va ser el títol que va englobar les intervencions del conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet; el president de Passarel·la Barcelona, Josep Mª Donat, i el professor de l'IESE, José Luis Nueno. Aquests van explicar com l'organització d'un esdeveniment pot beneficiar a un sector, posant com a exemple el cas de les passarel·les de moda. Centrant-se a Barcelona, Donat va oferir la seva visió sobre el canvi que ha experimentat en l'últim any la Passarel·la Gaudí, ara denominada Passarel·la Barcelona, i va destacar que la fira camina cap a un sistema de finançament privat. Per la

AUTOREGULACIÓ O CENSURA?
La següent taula rodona de la jornada va tractar sobre “Mitjans i publicitat. És possible l'autoregulació o necessitem la censura?”. En ella, el director general d'Autocontrol, José Domingo Gómez, i el conseller delegat del Grup BBDO Espanya i vicedegà del Col·legi, Germán Ramón-Cortés, van coincidir a apostar per l'autoregulació del sector publicitari enfront de l'autocensura. “Quan la regulació funciona es fa menys necessari el control públic”, destacà José Domingo Gómez, qui va afegir que “l'autoregulació és el millor organisme per defensar la llibertat d'expressió comercial”. Una afirmació que va compartir Germán Ramón-Cortès, qui va presentar als assistents el codi ètic creat pel Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, el qual va considerar que “ha d'estar per sobre de l'autoregulació”.

En la seva intervenció sobre qualitat, rendibilitat i competència en els mitjans, el vicerector de la Universitat de Navarra, Alfonso Sánchez-Taverner, va negar que les empreses de comunicació proporcionin els continguts que reclamen els ciutadans, sinó productes “rendibles”, i va apel·lar a la qualitat com “requisit indispensable per obtenir èxit durador en un mercat cada vegada més competent”.

Moderats pel redactor en cap d'Opinió d'El Periódico de Catalunya, José María Ureta, el director adjunt del País, Xavier Vidal-Folch, i el director d'editorials de l'Avantguarda, Rafael Jorba, van centrar les seves respectives intervencions en la línia que separa la informació de l'opinió en els mitjans escrits.

Jorba va defensar que els mitjans contribueixen a fomentar “l'esquizofrènia social”, pel que va reivindicar “la normalitat” com matèria noticiable. “La premsa escrita ha de millorar el seu nivell de qualitat perquè sinó té els dies comptats”, va afegir.

JC Decaux va ser l'empresa seleccionada per tractar la innovació en el món de la comunicació. El president d'aquesta multinacional, Jean-Charles Decaux, va insistir en la necessitat de descentralitzar el talent creatiu com a base per a la innovació, i va situar la comunicació exterior, juntament amb Internet, com “les grans guanyadores en el procés de fragmentació dels mitjans”.

Ignasi Guardans, diputat al Parlament Europeu per CiU, es va encarregar d'explicar la versió consolidada, encara que no oficial, de la Directiva “Televisió sense fronteres”, amb els canvis que introduiria la nova proposta. Guardans va destacar la necessitat de modificar el marc regulatori actual a causa dels canvis que ha experimentat el sector audiovisual i a la necessitat de tenir un esquema regulatori conjunt.

Ángel Doménech, director general comercial de Grup Vocento, i Miguel de Reina, director a Espanya de Google, van ser els encarregats de parlar del negoci publicitari. Doménech va exposar el panorama mediàtic actual i va fer una previsió de futur, on el que es busca és l'eficàcia. Per la seva part, Reina va explicar les diferències i similituds entre Google i els mitjans convencionals.

Les dues últimes intervencions de la jornada es van centrar en: “Els grups de comunicació: Models de negoci o models de poder?”. Per respondre a aquesta qüestió es va comptar amb la presència d'Iñaki Garay, director de redacció d'Expansión, i Lluís Foix, director de La Vanguardia Digital. Segons Garay, “els mitjans no han de ser model de res, el que han de fer és informar i comptar les coses, ja que són l'eina que permet a les persones conèixer el món i interpretar-lo. Però, perquè això sigui possible, cal allunyar als polítics dels mitjans (i viceversa), que els mitjans facin autocrítica i revisar els codis ètics”.

En la seva intervenció, Lluís Foix va destacar que “els periodistes hem perdut el monopoli de la informació i de l'opinió” i va fer una crida a favor de la credibilitat i de la llibertat.