Carta del Degà - Un codi ètic per a una professió

El Col·legi va aprovar a la Junta General extraordinària celebrada a l’abril el seu Codi Ètic. Després de dos anys de treballs –discussions prèvies, esborranys, dictàmens d’experts, nous esborranys, esmenes i consultes a professionals reconeguts–, la Junta de Govern va poder presentar un projecte de Codi que mereix la confiança majoritària del col·lectiu, amb més del 80% dels vots. La Comissió ha fet una gran feina i les col·laboracions i crítiques al text han estat d’un extraordinari ajut. Moltes gràcies a tots.

Al meu parer, el més important és haver arribat a l’objectiu. No es tracta de tenir un decàleg elegant, ben editat, que penjarà dels nostres despatxos; és molt important disposar d’un text que poguem subscriure la majoria, així i tot reconeixent que en temes deontològics és el devenir de la professió i la pròpia societat els qui, a llarg termini, determinaran un marc d’actuació ètica. El text hagués pogut ser més llarg i també més detallat. Podria haver recollit moltes més coses, però potser hagués estat redundant amb les normes legals. Creiem que conté allò essencial, la necessitat de marcar els límits entre què considerem ètic i el que no ho és. Fa pocs anys ningú hagués imaginat urgent aquesta necessitat, però avui ho és. Ha quedat solucionada en poc temps, tal i com ens vam proposar en el nostre Programa.

El marc social en què vivim exigeix, de forma apremiant, un exercici responsable als professional de la comunicació comercial i corporativa. Cap col·lectiu, cap activitat humana, cap interès privat, sobreviu ilimitadament en contra o per sobre de l’interès del conjunt de la societat.

Al nostre Col·legi són molt pocs els qui dubten de la necessitat de tenir un marc ètic. Podem preguntar-nos: No és suficient amb complir la legislació vigent? La resposta és clarament no. Perquè es tracta de donar una resposta ètica des de dins de la professió i no des del temor al bosc legislatiu en què ens estem veient cada vegada més abocats. Bosc, selva espesa, la regulació legal en els diferents àmbits, europeu, estatal, autònomic i local, amenaça a l’activitat publicitària i de relacions públiques. Ens fustiga des de molts punts de vista: el de la llibertat creativa, d’informació de productes i d’eleccions de marques. Els legisladors produeixen legalitat, i tant, però no són necessariàment neutrals. Per això, tampoc l’encerten sempre. Hem d’expressar corporativament la nostra opinió al respecte de la comunicació, ja que els nostres interesos no han d’estar renyits amb els de la societat, sinó tot el contrari.

Necessitem un Codi Ètic perquè sabem que l’autoregulació és l’únic camí que combina la responsabilitat amb la llibertat creativa i d’informació, bàsiques per a la nostra professió. Però l’autoregulació ha d’estar precedida per una consciència prèvia de quins són els límits del que està bé i del que està malament, des d’un punt de vista de l’ètica professional específica. Aquesta consciència ètica ha de ser manifestada col·lectivament per escrit per tal que tots tinguem coneixement de quins són aquells límits que avui considerem imprescindibles. Això és el que representa el Codi, un text que necessitem per tal que quedi clar que el respecte al mateix marcarà la diferència entre els professionals que mereixen ser considerats com a tals i aquells que se situen volutàriament fora de l’ètica assumida pel col·lectiu.

I encara hi ha més coses. Aquesta línia divisòria, aquest Codi que només obliga en consciència –i per això obliga molt– als professionals, a partir d’ara també podrà ser llegit per tots aquells que tenen influència sobre el nostre treball i que poden condicionar-lo: les empreses, anunciants i clients. Les agències, gabinets i mitjans. Els legisladors i els jutges. “Miri, això està fora (o dins) del que em permet el Codi. Deixi’m respectar-lo”.

Una salutació molt cordial