La participació massiva en les passades eleccions a la Junta de Govern del Col·legi (més d'un 75% dels col·legiats van exercir el seu dret al vot) va ser la dada que va confirmar el que molts membres de la comunitat publicitària i de relacions públiques sempre havíem cregut: el nostre és un col·legi viu i amb un gran futur.

Després s'ha dit que el procés electoral, més enllà d'un procediment de renovació dels càrrecs, ha estat la gran campanya de comunicació que necessitàvem com a col·lectiu professional. El que sí que és una certesa i una novetat és l'extraordinari eco que s’ha rebut de la societat catalana després de les eleccions. Els mitjans informatius -premsa, ràdio i televisió- han dedicat els seus espais a aquest Col·legi, informant de l'existència de la primera institució que per Llei representa el col·lectiu dels professionals de la Comunicació.

No podia ser de cap altra manera i algun dia havia de passar. Som molta la gent que hi treballem (tot i que encara no estiguem tots afiliats), i treballem en un sector que aporta a l'economia nacional dos bilions de pessetes, un pes força més gran del que s’atribueix a la majoria dels sectors econòmics clàssics. Per si cal afegir-hi més interès, aquesta és una professió que depèn poc dels factors clàssics de producció (capital, màquines, tecnologia) i gairebé tot depèn del factor humà. És a dir, un sector que, tot i que no pretén anar de modern, està orientat singularment cap al futur.

Perquè, sobretot, som la gent de la creativitat. Un col·lectiu de professionals que crea valor pur i l’afegeix als productes i als serveis que fabrica el país. Aquest valor afegit de la Comunicació és més necessari que mai per a les nostres empreses i per a la nostra economia, perquè competir dins i fora del país -quan les diferències entre els productes són cada dia més invisibles i ja no es pot devaluar la pesseta per exportar- o és una qüestió de tecnologia o és una qüestió de creativitat aplicada a la imatge.

Els nostres empresaris ja ho saben. Saben que, a més a més de la tecnologia (terreny en què, per cert, no som els primers de la classe), el gran instrument que ens queda és la Comunicació. Allò que és pura intel·ligència: des d'un bon posicionament de la marca fins a una bona campanya de publicitat; des d'una bona estratègia de comunicació a l'empresa fins al missatge expressat en l'envàs.

I tota aquesta construcció de valor s’ha de fer necessàriament en un grau d'excel·lència màxim. Ni serveixen, ni funcionen, ni s'accepten en el nostre competitiu món globalitzat els treballs de comunicació que no són excepcionals, diferenciadors, carregats de valor positiu per a les marques.

Per això ja no serveixen els coneixements de l'ofici, simplement. S’ha d'oferir més. Hi ha d'haver, sobretot, amor a la professió. I talent. I vocació. I tot això que és necessari també té molt a veure amb el que hi ha al país, amb el que dóna el mateix hàbitat, en aquest cas Catalunya, país d'antiga i singular tradició en tot el que és creativitat. Tradició que hem d'alimentar i conservar per al futur, però no com s'alimenten els somnis, sinó com s'alimenten els camps d'on han de menjar els nostres fills.

La indústria espanyola de productes i serveis necessita la tradició creadora de Barcelona, perquè l'excel·lència i el gust no s'improvisen, no es fabriquen en una dècada o en vint anys. Cal una tradició i una escola que aquí han existit sempre. Diguem-li com se li vulgui dir, cluster o cultura mediterrània, però la veritat és que aquí estem acostumats a la creativitat comercial, des dels cartells de Ramon Casas de fa un segle als de Frederic Amat d'ara mateix, des de Prat Gaballí dels anys quaranta a Paco Izquierdo dels vuitanta, per no esmentar, per massa recent, la reconeguda escola catalana de creativitat dels noranta.

A curt termini tenim la tasca urgent de completar la construcció pràctica del Col·legi en els seus aspectes bàsics: la targeta del col·legiat per a l'obtenció de serveis, el finançament del Col·legi, la borsa de treball. Aquestes són, en efecte, qüestions urgents que no poden esperar més temps, però que quedi dit, una vegada posades les bases instrumentals perquè el Col·legi funcioni, ens dedicarem en cos i ànima a enfortir un Col·legi defensor dels professionals i de la pràctica honesta i neta del seu ofici, la Comunicació.

Si Barcelona perd pes publicitari o no, la qual cosa per mi és un fals debat, és un tema que no depèn dels publicitaris i els professionals de les relacions públiques de Barcelona, sinó de com s’encamini en el futur la famosa globalització de l'economia. Però la tradició i l'orgull de cada un de nosaltres de fer aquí el millor per aquesta professió són coses realment importants que cal mantenir vives. I aquesta és un objectiu prioritari del Col·legi.>
Per a aquesta tasca sabem que hi ha moltes energies disponibles. El Col·legi ha d'intentar polaritzar-les cap als mateixos objectius comuns en el projecte que hem anomenat l'Acadèmia de la Comunicació, un fòrum de debat sobre el paper de la publicitat i les relacions públiques, i també altaveu de les nostres propostes i inquietuds professionals en la societat.

Tots els altres temes que estem procurant tirar endavant, els trobareu en aquestes pàgines.

Estem en marxa.