Logo
De lectura obligatoria
 
 
El cartel de cine en España
La gestió de la comunicació de crisi
Televisions locals: Tenen futur?
La publicitat i el nen
La funció del publicitari
 
La gestió de
la comunicació de crisi

Per Agustí de Uribe-Salazar i Fàbregas
Vicedegà
 
 
Les crisis són sempre, per a les empreses, un gran maldecap, perquè de cop i volta, al cap de poques hores i moltes vegades sense poder reaccionar, els directius veuen com la reputació de la seva empresa es desploma. És a dir, la feina d'anys dedicada a comunicar amb tots els públics de l'entorn de l'empresa, i a generar confiança i credibilitat, passa a ser història.

Davant aquest malson, molts empresaris eviten anomenar la paraula ‘crisi’ i “toquen ferro” encara que només l’insinuïn. De fet, durant molts anys, les empreses han evitat sortir en els mitjans de comunicació per por que els periodistes “creessin o provoquessin” una crisi.

Aquesta por ha comportat que les companyies adoptessin una actitud de zel excessiu i temor vers els seus públics externs i, molt especialment, vers el col·lectiu periodístic. I sens dubte, aquesta és una actitud molt propícia per tenir crisi amb unes conseqüències molt més nocives que si l'empresa fos més activa i transparent vers l'exterior.

 


Explicació pública

La paraula crisi s'entén com un canvi sobtat en la marxa quotidiana de l'empresa que la pot conduir a la fallida o a un dany greu en la seva imatge i credibilitat, i que requereix una explicació pública. Les causes depenen de molts factors: alguns són externs –terratrèmols, actes terroristes, accidents, caigudes en la borsa, catàstrofes ecològiques–, i d’altres són interns –una OPA hostil, l'ajustament de plantilla, un escàndol financer, un accident laboral, un error en el producte…–. Òbviament, les crisis s'agreugen segons tots els agents que hi intervenen com poden ser víctimes, contaminació, el nombre de persones afectades, etc.

Les circumstàncies que envolten una crisi –com poden ser la sorpresa, l'estrès general, la multiplicitat d'interlocutors i d'associacions desconegudes que en donen la seva opinió, el nerviosisme, la necessitat de respostes ràpides, la pressió mediàtica o el fet que normalment apareguin un divendres al vespre abans d'un pont llarg, etc– són propícies a generar molts errors que poden complicar greument la seva solució. És per tot això que és imprescindible la col·laboració de consultors de relacions públiques especialitzats i ja formats per experiència en gestió de crisi, que seran els encarregats d'ajudar a planificar les decisions que s’han de prendre per fer que la situació es capgiri favorablement.
Oportunitat de millorar

En moltes ocasions, una bona gestió de la crisi ha suposat una oportunitat per a l'empresa de reforçar i millorar la seva imatge. Casos tan coneguts com el de l'empresa d'aigua mineral Perrier o l'alemanya Mercedes amb el seu model Classe A, van aplicar la millor solució: mostrar una actitud transparent i honesta acceptant els errors propis i, sobretot, actuant ràpid a l’hora d’aplicar solucions. El dret a defensar-se s’ha d’aprofitar al màxim i s’han de desenvolupar tots els mecanismes i eines –tant de tècniques com de comunicació– per anticipar-se al rumor i a la crítica despietada.

La famosa frase “El silenci no és rendible” adquireix tot el seu significat en una situació de crisi, i és que quan es qüestiona la credibilitat i l'honestedat d'una empresa, aquesta ha de reaccionar i fer callar tots els rumors des d'una posició de fermesa, claredat i transparència.

La majoria de vegades, la millor manera de pal·liar i reduir els desastrosos efectes d'una crisi comença des del mateix moment que una empresa obre les seves portes, mitjançant la prevenció i la comunicació diària. Lògicament, una actitud proactiva, coherent, honesta, transparent i que aporti informació des de l'empresa cap a tots els seus públics, des dels consumidors a les institucions i, especialment, a tots els mitjans de comunicació (locals o nacionals, generalistes o especialitzats…), propiciarà la bona reputació de l'empresa. I, probablement, quan arribi algun rumor o conat de crisi no se li doni la mateixa credibilitat i tractament informatiu que si l'empresa no hagués aparegut mai en els mitjans de comunicació. La base de tota la feina de comunicació és la de generar confiança i, al cap del temps, ser una font de referència per a tots els públics de l'entorn de l'empresa.


Estratègia anticipatòria

No hi ha cap dubte que la prevenció no és la solució màgica, però sí que és imprescindible. Preparar conjuntament –entre els directius i els consultors de relacions públiques especialitzats en gestió de crisi– un pla de comunicació de xoc pot evitar que el ferit no es recuperi mai. Amb aquest pla es poden avaluar els possibles focus de generació de conflictes, estructurar els mecanismes d'actuació, els automatismes en la comunicació, la designació dels membres del comitè de crisi i les seves respectives responsabilitats, i preparar el portaveu per tal que actuï ràpidament i faci callar el pitjor enemic d'una crisi: el rumor. En aquest punt, preparar i elaborar una adequada comunicació interna mereix una atenció especial, perquè els treballadors han de ser el principal suport de l'empresa. I això només s'aconsegueix mitjançant la informació i una actitud transparent. Posteriorment, la manera d'apagar cada focus que s'encengui, els missatges que s’han de transmetre, la manera de fer-ho i els personatges a qui dirigir-se, variaran en cada situació crítica.

Les crisis es resolen mitjançant l'experiència i pel fet de saber-se comunicar amb tots els públics segons els seus codis comunicacionals. Moltes crisis potencials s'han solucionat simplement amb el diàleg i la negociació en una taula. Si bé és cert que, per regla general, la gestió de la crisi implica moltes tècniques comunicatives: des de la nota o comunicat de premsa per als mass media –que serveix per aplacar les primeres hores de la crisi–, fins a l'organització d'actes, els patrocinis i les reunions personals –que, dirigides a proveïdors, consumidors i opinió pública, serviran per recompondre la reputació a mitjà i llarg termini–. En aquestes actuacions a mig i llarg termini –que les empreses acostumen a no tenir en compte–, l'originalitat i la creativitat són elements importants per aconseguir reconduir l'empresa fins al seu nivell anterior de credibilitat i confiança.

Un cas molt conegut a Europa, és el de l'empresa Mc Donald's, que, després de l'acusació de vendre hamburgueses perjudicials per a la salut, va desenvolupar un programa de crisi amb actuacions ràpides a la premsa i als seus locals, i actuacions més a llarg termini, que, actualment, després de nou anys, han servit per posicionar Mc Donald's com una de les empreses de menjar ràpid més eficient en l'aplicació de criteris d'higiene i control sobre la qualitat dels seus productes.