| |
 |
|
 |
Carta
del Degà
|
|
| |
UNA
CASA ENMIG DEL CAMÍ
Estimats amics i amigues:
El que ve a continuació no és
una profecia: algun dia, el cicle bo de l'economia,
tornarà.
Però hi afegiria alguna cosa menys
típica i tòpica: quan aquest
cicle nou arribi, alguna cosa important haurà
canviat, que serà l'interès
acrescut que oferirem a la societat els professionals
de la Comunicació. Com que una profecia
no necessita explicació, però
sí una previsió, a continuació
n’exposo aquestes raons:
Primera. Estem deslocalitzant a la velocitat
del TGV. La competitivitat espanyola, basada
en el preu de la mà d'obra i la possibilitat
de devaluar la pesseta, ha passat a la Història,
però… com competirem amb els països
que disposen de mà d'obra barata? La
resposta és: Nosaltres –i altres
professionals de la creativitat– ja som
ja part de la nova i necessària mà
d'obra.
I per què? Perquè el país
necessita augmentar la productivitat.
Tenim la possibilitat de superar el gran precipici
d'I+D que ens separa dels països propers,
que és de quatre o cinc vegades el
nostre percentatge d'inversió. L'I+D
no es limita a la tecnologia, sinó
que inclou l'essència del màrqueting,
la investigació que dóna lloc
a productes indissociables del coneixement
del consumidor, la creació de marques,
el desenvolupament de formats i envasos…
Segona. Perquè hem d'implantar empreses
al món. Ja ho estem fent, encara que
amb alguns entrebancs. La gran assignatura
pendent és convertir les nostres marques
locals en marques europees i globals de qualitat,
i això s’hauria de resoldre en
els quinze anys vinents amb un gran èxit
espanyol en els mercats internacionals. Això
depèn també dels publicitaris
del país. Aquestes marques haurien
de créixer a l'exterior tal com ho
van saber fer els anglosaxons o els francesos,
que es van deixar acompanyar en el viatge
del comerç mundial dels seus publicitaris.
A més, i aquesta és la tercera
de les raons de l'optimisme, les administracions
invertiran cada cop més en Comunicació,
perquè s'adonaran que la comunicació
preventiva i institucional és molt
més barata que altres inversions públiques.
Així ho ha expressat públicament
el Col·legi davant els polítics:
és més barat educar que guarir,
és més eficient persuadir que
reprimir i és més intel·ligent
invertir en campanyes ciutadanes que en presons
i hospitals.
Quarta. Els professionals de les relacions
públiques i la comunicació corporativa
saben que estan a punt d'entrar en una nova
era –el seu golden age– de la professió.
Després dels últims estralls
empresarials, la reputació corporativa
i els gabinets de crisi estan de moda.
I cinquena. Hi ha dèficit de professionals
amb capacitat d'aportar excel·lència
a les àrees de comunicació directa.
La successió de serveis especialitzats
que va començar amb el big-bang dels
vuitanta, continua.
A tall de conclusió, la salut del sector
és molt més que una bona expectativa,
és una necessitat del país.
La creativitat juga un paper clau en el futur
i això redundarà en més
feina. Sobretot per a aquells que tinguin
una vocació i un amor veritables per
l'ofici i s'esforcin a desenvolupar coneixements
des de la Universitat.
El pont natural entre el món universitari
i el mercat és el Col·legi.
Per això, la creació d'una nova
Borsa de Treball li és un gran repte
a les portes del 2003. I la nova seu col·legial
a la Rambla de Catalunya que inaugurarem les
primeres setmanes de l'any és la Casa
que tots volíem tenir des del principi
d'aquest mandat de la nova Junta. Una seu
digna, on la nostra gerència i secretaria
puguin donar servei als col·legiats
i també ens puguem reunir, llegir els
últims llibres, seguir un curs o trobar
l'oportunitat d'una nova feina.
Ja ha passat un any i mig des de les últimes
eleccions. Som just en la meitat del mandat,
un camí que, com tots, pot ser que
l’abati el vent, però que continua.
Hem trobat algunes dificultats que no s’havien
previst –i les hem superat gairebé
totes–, però també hem
trobat una casa enmig del camí. Una
casa on ja es reuneix el millor del col·lectiu,
uns 750 professionals, molts més del
doble dels que érem al principi d'aquesta
etapa. Tot un Col·legi.
Una salutació molt cordial. |
|
