| |
 |
|
 |
|
Repercussions
de la llei dels serveis de la societat
de la informació en el sector
publicitari i multimèdia |
Manel
Vinyals Professor
de Ciències de la Comunicació
de la UAB
|
|
| Des
els seus orígens, Internet ha estat
entès com un espai en què la
llibertat dels usuaris anava marcant les pautes
de la seva evolució. Malgrat això,
i l’opinió d’alguns autors
que comentaven que l’èxit d’Internet
es basava precisament en el ‘caos’
que la governava, els intents de regulació
es van manifestar tot just va despuntar la
popularització de la Xarxa. |
| |
|
Els primers
temes que es van tractar van ser el
de la llibertat d’expressió
i d’informació i el paper
dels drets fonamentals, en què
es considerava Internet, bàsicament,
com un mitjà de comunicació.
Posteriorment, i de manera progressiva,
es va desplaçar la preocupació
jurídica cap als temes més
vinculats a les transaccions econòmiques,
i es van començar a tractar
els drets d’autor, la seguretat
i la protecció de les dades
de caràcter personal, entre
d’altres. Aquests són
temes que preocupen els professionals
que, a través de la seva activitat,
gestionen projectes de comunicació
comercial: publicitaris, relacions
públiques i creadors de webs.
|
 ---- |
|
És
per això que la nova llei de
Serveis de la Societat de la Informació
i del Comerç Electrònic
(Llei 34/2002, de l’11 de juliol,
de Serveis de la Societat de la Informació
i del Comerç Electrònic)
no és una regulació aïllada
ni descontextualitzada, ja que pren
com a referents totes aquelles normes
que, existents o de nova creació,
han anat donant protecció al
comerç electrònic, la
firma digital, la transmissió
de dades de caràcter personal
vinculades a les operacions comercials
o de promoció comercial, etc.
El paper que li toca jugar al dret és
el mateix que té en qualsevol
dels àmbits de la vida quotidiana
i professional: vetllar per la seguretat,
evitar possibles conflictes i intentar
posar remei a les situacions en què
s’hagi produït un greuge.
Sovint acostumem a associar el paper
del dret en el moment en què
hi ha un conflicte, però la funció
més important és la prèvia:
la d’establir els mecanismes necessaris
per evitar-los, i per garantir la seguretat
en les relacions entre les persones,
empreses i institucions.
Des del punt de vista jurídic,
la seguretat és un concepte clau:
és l’eix sobre el qual giren
la majoria de temes que s’analitzen
en aquesta llei, i en aquest sentit
convé recordar que cap ciència
o tècnica té el monopoli
exclusiu per garantir-la. A banda del
dret, també la tècnica
i la tecnologia procuren oferir una
seguretat cada vegada més alta,
tant en el vessant dels mètodes
de criptografia o la firma electrònica,
com en els sistemes de seguretat informàtica,
etc. La seguretat és, doncs,
el motor que impulsa el creixement de
la Xarxa en un doble vessant: pel que
fa al nombre de nous usuaris, i també
pel que fa als nous usos i noves maneres
d’actuar: correu i comerç
electrònics, intercanvi electrònic
de documents i, en general, qualsevol
tipus de transaccions. Com dèiem
al principi, el fonament d’Internet
es basa en la llibertat, i quan hi ha
llibertat es corre el risc que algunes
persones puguin cometre alguna mena
d’abusos, motiu pel qual tant el
dret com la tècnica han d’intentar
posar límits a aquesta llibertat.
Aquesta llei, que ha tingut un llarg
i conflictiu tràmit parlamentari,
té com objectiu regular les obligacions
bàsiques dels diferents prestadors
de serveis que operen a través
d’Internet: titulars de webs, proveïdors
d’accés a les xarxes i prestadors
de serveis d’allotjament de dades,
alhora que estableix els drets dels
usuaris, com ara no rebre informacions
comercials sense autorització
prèvia, l’accés a
informació relativa a la formalització
de contractes electrònics, etc.
Amb la publicació d’aquesta
norma es compleix amb la transposició
de la Directiva 2000/31/CE, el termini
de la qual expirava inicialment el mes
de febrer passat.
|
Aquesta
llei es caracteritza, d’una banda,
per un caràcter protector respecte
a l’usuari dels serveis telemàtics,
amb l’objectiu de fomentar la confiança
dels ciutadans en aquest mitjà
que permet temes tan diversos com la
contractació i la comunicació,
i tanmateix, estableix un exhaustiu
sistema de sancions de les infraccions
que esdevinguin en el seu àmbit
d’aplicació. En aquest sentit,
es recull una llista d’activitats
que poden ser considerades infraccions
i per les quals es podran imposar sancions
de fins a seixanta mil euros, tema que
va ser un dels principals que van provocar
la polèmica prèvia a l’aprovació
de la llei.
Pel que fa a la comunicació comercial,
i respecte a la publicitat a Internet,
hem de tenir en compte que sempre hi
ha estat aplicable la legislació
general existent en matèria publicitària: |
 |
competència deslleial, promocions,
protecció dels consumidors i
usuaris, protecció de dades,
etc. La nova llei, això sí,
regula alguns aspectes puntuals de la
publicitat en els mitjans electrònics
de comunicació: en general, l’LSSI
remarca la necessitat d’informar,
de manera adequada, els usuaris; d’aquesta
manera, l’anunciant haurà
de facilitar als usuaris l’accés
de manera fàcil, directa i gratuïta
a determinades dades com són
la denominació social, adreça,
número d’identificació
fiscal, número d’inscripció
al Registre de Protecció de Dades,
etc, i també haurà de
facilitar dades respecte al seu codi
de conducta. A la pràctica, observem
com la majoria de pàgines web
estan incorporant dos tipus de textos
legals: un respecte a les condicions
generals d’ús, i l’altre
respecte a la política de privacitat.
En els primers s’hi tracten els
temes que fan referència a la
relació entre els usuaris i l’empresa
responsable, que poden ser tan diverses
com ho són les activitats que
s’hi puguin realitzar, i en els
textos sobre la política de privacitat,
es facilita informació respecte
al tipus de dades personals que es poden
recopilar i les maneres d’accedir,
comprovar i modificar aquest tipus de
dades. En aquest sentit, la nova llei
no fa res més que incorporar-hi
la legislació establerta en la
Llei Orgànica de Protecció
de Dades de Caràcter Personal
que va succeir a la LORTAD, amb la qual
es va crear l’Agència de
Protecció de Dades i el Registre,
a la qual cal comunicar l’existència
de qualsevol tipus de fitxer de caràcter
informàtic on s’emmagatzemin
dades de caràcter personal.
Un altre aspecte és que les comunicacions
comercials que es realitzin per via
electrònica hauran d’anar
clarament identificables com a tals,
amb la finalitat d’evitar qualsevol
mena de publicitat encoberta, així
com també per tal d’identificar
la persona en nom de la qual la realitzen,
és a dir, l’anunciant. En
aquest sentit, quan s’adrecin missatges
comercials, caldrà incorporar
la menció ‘publicitat’
en l’encapçalament. A més,
incideix especialment en l’obtenció
del consentiment exprés dels
destinataris (opt-in), i es prohibeix
l’anomenat spaming, sempre que
es dirigeixi a persones que no hi hagin
donat consentiment.a uns quants mesos.
>>>>>
A qui afecta l’LSSI?
Afecta els proveïdors establerts
a Espanya i altres països de la
Unió Europea, quan el destinatari
del servei estigui al nostre país
i afecti una sèrie de matèries
com per exemple la publicitat de fons
d’inversió, activitats d’assegurances
i obligacions de contractes celebrats
amb consumidors. Tanmateix, en els casos
en què els continguts d’un
web afectin problemes d’ordre i
salut pública, s’estendrà
també la responsabilitat als
proveïdors que estiguin establerts
fora de la Unió Europea.
>>>>
Responsabilitat dels prestadors de serveis
No són responsables pels continguts
de la Xarxa, sobre els quals no han
de realitzar activitats de supervisió
ni control; així doncs, la responsabilitat
recau en el titular dels continguts
i no en els proveïdors. En altres
temes, alguns organismes de l’administració
i els jutges podran inspeccionar i supervisar
les obligacions que imposen als proveïdors
respecte als contractes que realitzin
amb els usuaris.
>>>>>
Contractació electrònica
Seran vàlids els contractes que
es realitzin a través dels mitjans
electrònics, tal com ho són
els que es realitzen en les formes tradicionals.
D’aquesta manera s’eviten
els problemes que hi havia hagut fins
ara respecte a la seva validesa probatòria.
>>>>>
Cal una autorització prèvia?
S’estableix el règim de
lliure prestació de serveis;
així doncs, no cal l’obtenció
d’una autorització prèvia.
L’entrada en vigor d’aquesta
llei ha implicat una preocupació
respecte als continguts i serveis que
les empreses, institucions i persones
individuals estaven oferint a través
d’Internet. Això ha implicat,
en molts casos, que molts webs hagin
d’adequar alguns apartats al compliment
de l’obligació de facilitar
informació relativa tant a la
identificació del titular com
de les condicions que regulen la relació
que estableix amb els possibles usuaris,
així com la revisió dels
procediments d’obtenció
i tractament de dades de caràcter
personal, per bé que la nova
llei no fa altra cosa que remetre’s
a la Llei orgànica de protecció
de Dades. Amb això es preveu
generar més confiança
per part dels usuaris, tot i els possibles
efectes d’aquesta nova llei no
es podran observar fins d’aquí
a uns quants mesos.
|
|
|
