 |
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
| |
| |
|
|
|
LA BORSA I LA VIDA
Estimats amics i amigues:
Quan al juliol del 2002 vam denominar
el segon cicle de conferències
del Col·legi ‘Ciutadans
i consumidors del futur’,
no ens podíem ni imaginar
que el títol arribaria
a ser tan premonitori. La dramàtica
actualitat de la guerra ha posat
en relleu una vegada més
que els consumidors no són
només això, sinó
que els públics
actuen com a ciutadans
quan perillen valors fonamentals
com la convivència o quan
els dirigents -de l'àmbit
o el color que siguin- s'allunyen
dels ciutadans en qüestions
que els són rellevants.
Per sobre del tòpic d'una
opinió pública adormida
pel consumisme, estèril
davant la desinformació
dels mitjans, ha sorgit l'evidència
que els consumidors també
són ciutadans. I si són
consumidors de productes o d'informacions,
ho són des de la
llibertat d'elegir.
Tot plegat ens afecta de ple.
Som professionals amb uns oficis
que tenen com a destinataris ciutadans
en tant que consumidors i consumidors
en tant que ciutadans. No és
cap joc de paraules. És
una raó més del
perquè d’un Col·legi
amb dos col·lectius que
tenen en comú molt més
que l'exercici de la Comunicació.
A més, ens n’uneix
l'objecte: les persones. Les empreses
de finals del segle xx es van
oblidar del que havien de dir
a la gent i van concentrar els
esforços a trobar més
canals per arribar-hi -més
mitjans, més botigues,
més GRP- i es van oblidar
de la qualitat del contingut del
missatge. Ara han d'aprendre a
establir un nou diàleg
amb els seus públics allunyat
de tota falsedat o egoisme. Caldrà
crear valor, sí; però
caldrà demostrar-ho. Primer
per als clients, I després
per als altres: empleats, proveïdors,
accionistes… Per això
és rellevant avui parlar
de conceptes com Responsabilitat
Social de les empreses, Reputació
Corporativa o del Contracte Publicitari
anunciant/consumidor.
És una qüestió
vital per als empresaris i per
a les marques, i també
ho és per a nosaltres,
ja que som els subjectes de la
comunicació. Ens
hi juguem la vida professional.
Entre d’altres, aquesta
és la raó per la
qual el Col·legi està
preparant per a l’exercici
vinent un Codi Ètic, del
qual ens parla Salvador Pedreño
en la seva carta, en aquest mateix
número de la revista.
I la Borsa. Un col·legi
pot tenir molts col·legiats,
i el nostre s'apropa ja als vuit-cents;
pot tenir unes jornades com ‘Els
dijous de la comunicació’
o un portal que ha rebut més
de vint mil visites; pot disposar
de més de 40 proveïdors
de serveis per als membres o oferir
cursos de formació; pot
organitzar visites d'interès
cultural i editar una Revista;
estar present als tribunals com
pèrit judicial o formar
part de la Comissió Assessora
sobre la Publicitat Institucional;
establir acords amb les universitats
i presidir actes culturals arreu
del país. En suma, tenir
elements de valor per al col·legiat
però també per a
la societat. Així i tot,
un factor de rellevància
excepcional per ser un col·legi
útil -sobre tot per als
joves- és disposar d'una
bona Borsa de Treball. La que
tot just acaba d’estrenar
el nostre Col·legi, que
ha aconseguit, en poc menys d'un
mes, rebre i gestionar més
de 40 ofertes de feina de tot
tipus d'empreses per als nostres
col·legiats en una època
de recessió. Aquesta acollida
fa preveure un gran futur per
a aquest valuós instrument
del Col·legi, en benefici
del col·lectiu i del mercat
laboral. Aquesta Borsa
és la vida del Col·legi.
Rebeu una salutació cordial.
|
| |
|
|
|
| Ildefonso
García SerenaDegà
|
|
|
|
|
|
|
